El món groc

Feia setmanes que desitjava que arribés el dia de Sant Jordi. Ja sabia quin llibre demanaria aquest any. El Món Groc (en castellà, "El mundo amarillo"), el llibre en el que es basa la sèrie revel·lació del moment a TV3, Polseres Vermelles. El creador de la sèrie i autor del llibre, l'Albert Espinosa, ja s'havia encarregat d'anar sembrant petites llavors de desig en el seu blog (un blog fascinant, on hi entro i participo sovint). Les llavors tenien forma de comentaris "...és que això està basat en el meu llibre, El Món Groc ...", "...i és que això altra està basat en el llibre ...". Total, que al final em van venir moltes ganes de llegir-lo. Sóc especial per als llibres. No m'atrau qualsevol llibre, per molts premis que li donin o per molt famosa que sigui l'escriptora. M'agraden llibres bastant insòlits, peculiars, profunds ... M'agradaria haver descobert el llibre abans, quan no era tant mediàtic. Però ha anat així. El llibre em cridava l'atenció però s'hi va unir un joc personal: el desig de preveure i imaginar com acabaria la sèrie en l'últim capítol, abans que aquest s'emetés.

Així doncs, vaig agafar "El Món Groc" amb ganes de devorar-lo. Me l'he llegit en dos dies i m'ha encantat. L'Albert Espinosa m'ha fet riure amb la fantasia del seu món i admiro la fermesa amb la que creu en les seves propostes, com la llista d'idees útils: que hi hagués piscina olímpica als hospitals, sala de bitlles als aeroports o barra de bar a les entitats bancàries ... També he rigut amb el joc de caminar i respirar per deixar que acabi sortint el riure. Investigar sobre el nostre riure i canviar-lo de tant en tant.

M'ha fet reflexionar sobre coses a les que els hi vinc donant voltes des de fa molt de temps, com per exemple el "com no vull educar als meus fills". No vull jutjar-los, ni criticar-los, ni corretgir-los constantment. Això no els ajudarà a sentir-se persones segures per afrontar la vida sense por. No vull fer-los créixer al voltant de quatre parets, contenint-los en els seus sentiments i pensaments. Ben al contrari, vull fomentar la seva creativitat i l'explosió dels seus sentiments, per tal que em sigui més fàcil ajudar-los i ensenyar-los els diferents camins a través dels quals poden canalitzar aquest món interior que tenen.

El llibre m'ha donat idees que de ben segur faré servir i rellegiré en altres moments. I sobretot, m'ha descobert "els grocs": el concepte del que són i la reflexió sobre qui són els grocs de la meva vida. Mai m'havia plantejat que faltava un concepte que definís allò que no són coneguts, ni amics, ni amors. Persones que has conegut a la teva vida i que han resultat ser massa especials i t'han aportat masses coses com per ser simples "coneguts" però alhora no han passat pel camí de l'amistat (no els veus sovint, no mantens contacte i tampoc no ho necessites). Per què ens hem de resignar a pensar que són amistats perdudes pel camí? Alguns d'ells són grocs. Des d'aquest racó d'Internet us en recomano la lectura, us quedareu fascinats amb el positivisme que desprèn el llibre i us vindran moltes ganes de saber més al voltant dels grocs (què són, com trobar-los i quins en són els vostres).

Otras entradas sobre "El món groc":
El poema del món groc: el poema de Gabriel Celaya que inspiró a Albert Espinosa a la hora de escribir el libro.
Frases sobre el món groc: algunas de las frases y mensajes que más ma han gustado del libro.