sábado, 14 de octubre de 2017

Art - obra de teatre - Orella (Merlí), Arquillué (La Riera) i Villanueva

Art és una obra de teatre de la dramaturga francesa Yasmina Reza i actualment està en cartellera la primera adaptació de l'obra en català. Jo l'he anat a veure al Teatre Monumental de Mataró però al Novembre estarà al Teatre-Auditori de Sant Cugat i a l'Abril de 2018 es podrà veure al Teatre Goya de Barcelona.

Els tres actors que hi intervenen són força coneguts del panorama de teatre, cinema i televisió, sobre tot català: Francesc Orella (el famós professor de filosofia, Merlí), Pere Arquillué (potser el paper al que més ràpid l'associem ara mateix és el d'en Claudi de La Riera) i Lluis Villanueva (sortia a Plats bruts i crec que també a La Riera). Són tres "pesos pesados" i veritablement Art permet veure en escena a tres grans monstres. Molt grans. És fascinant veure'ls a tots tres actuant aquí. Un plaer.

Interpreten a tres amics que, amb l'excusa de que un d'ells ha comprat un quadre totalment blanc per 200.000€, mantenen un debat al voltant d'aquesta aparent compra absurda que posa de relleu les tres personalitats tant diferents que tenen. Les opinions al voltant del quadre permeten aflorar les diferències que hi ha entre ells en forma de retrets que faran tambalejar la seva amistat. Em va agradar que, tant a través dels detalls més simples -com menjar-se unes olives o observar un quadre-, com a través dels discursos més retòrics, poc a poc es van revelant els trets que marquen la forma de ser de cadascun d'ells, així com les relacions que hi ha establertes entre ells.

I és que efectivament la seva dialèctica és sofisticada, no mantenen un diàleg de retrets senzills, com els que ens faríem a la vida quotidiana. Són delicadament enrevessats i d'una profunditat que et fa estar permanentment atent per no perdre el fil en cap moment del que es diuen entre ells. Això, juntament amb la manera com actuen (els seus gestos, les seves mirades, els seus moviments i el seu to), fa que quedis atrapat des del primer fins a l'últim minut. Contemplar-los i escoltar-los és simplement deliciós.

Tots tres actúen molt bé però potser qui destaca una mica més és en Pere Arquillué, no perquè "ho faci millor", sino perquè estem acostumats a veure'l interpretar personatges amb un fort i marcat caràcter, molt temperamentals. I aquí fa el paper de l'amic neutral, el conciliador, el que no vol baralles ... en boca dels seus amics, un cagat de calces i un flonjo. És per tant el que ens mostra una interpretació més allunyada de la que ens imaginem tots quan mentalment projectem aquests tres actors fent algun paper. I això em va resultar captivador, s'emportava molt la meva atenció. A més, té un moment estel.lar dins de l'obra que queda generosament recompensat amb un llarg aplaudiment espontani per part del públic enmig de l'actuació.

L'únic que m'ha deixat una mica desencaixada és el final de l'obra. Hi ha prou material en tota l'obra com per convidar-te a la reflexió (un altre punt positiu per a Art) però no estic molt segura d'haver entès el final, potser no hi havia final ... Sincerament no ho sé. Acabo de veure l'obra fa tot just quatre hores i suposo que encara l'he de digerir més i parlar-ne més per esbrinar aquest final. Però ara mateix això no ha entelat el bon sabor de boca o les bones sensacions amb les que he marxat del teatre. Com en d'altres tantes coses de la vida, sento que l'objectiu o el final no era tant important com el fet de gaudir del camí. I això sí és el que he fet al llarg de tota l'estona que dura l'obra (una hora i mitja): gaudir del camí.

viernes, 14 de julio de 2017

El Test, obra de teatro en Barcelona

¿Qué escogerías? ¿100.000 euros ahora mismo o un millón de euros dentro de 10 años?













No sabéis cómo puede llegar a complicarse la toma de una decisión ante una pregunta tan aparentemente sencilla. Ésa es la gracia de esta obra de teatro que está actualmente en cartelera en el Teatro Club Capitol, en las Ramblas de Barcelona (tocando a Plaza Cataluña).

El Test (en catalán) está protagonizada por cuatro actores, dos de los cuales me resultaban muy familiares: Clàudia Costas (és l'Ona, la filla d'en Claudi, de la serie de TV3 "La Riera") y Sergio Caballero, que también ha estado en La Riera y ha tenido papeles en Porca Misèria, Nissaga de Poder o Ventdelplà. Los otros dos actores son Carme Poll y David Vert.

El dilema se lo plantea un adinerado ejecutivo a una de sus mejores amigas, previamente a la cena que tendrá lugar en casa de él con sus respectivas parejas. Forma parte del estudio que está llevando a cabo su mujer, psicóloga, con los alumnos de la universidad en la que imparte clases. La primera respuesta de la amiga es "depende". Y es que para decidirse ella pone sobre la mesa todas las connotaciones morales que supone la procedencia de ese dinero para una persona que vive de manera muy intensa su sentido de la ética. Todos sus argumentos van sacando poco a poco al amigo de sus casillas, pues precisamente no tiene pinta de haber llegado al nivel económico en el que está situado teniendo muchos miramientos morales o éticos.

La obra es divertida, te hace reír, pasas un rato muy agradable y entretenido con las interpretaciones de los cuatro actores (para mí los cuatro bordan sus respectivos personajes). La reflexión es muy interesante y la discusión y diferentes opiniones en escena acaban siendo hilarantes. La obra incluye un inesperado giro de los acontecimientos ante lo que tenía que ser una reunión amena de cuatro amigos, así que las emociones están aseguradas!

Tenía muchas ganas de recomendarla porque sólo está en Barcelona hasta final de mes (30 de Julio de 2017). Las entradas las compré en Atrápalo (cuestan 18€ aprox, depende del día y la hora, tasas de gestión incluidas).

Mi propuesta es comprarlas para el horario de las 20:15 del sábado, así te pegas un buen tapeo de merienda-cena antes de entrar en el teatro, en el Ciudad Condal, por ejemplo :-) Lo digo porque es casi imposible cenar un sábado en este restaurante (siempre está abarrotado!), en cambio para tapear a las siete de la tarde no hay problema. Hacía tiempo que no iba, tanto al teatro como al Ciudad Condal (con lo que me gustan los dos!), así que disfruté muchísimo toda la velada! Tapeo y teatro mmmmmm qué buen plan !!! :))
PRORROGADA HASTA EL 29 DE OCTUBRE !!

jueves, 4 de mayo de 2017

The Best of Adam Sharp - My Personal Review

Third novel from Graeme Simsion. First he wrote The Rosie Project and The Rosie Effect. Both sublime. So this is how I started the book: with this soaring expectations that the previous novels left on me, not ready to let Don and Rosie story go yet and not sure I was prepared for a drama approach in my next reading.

But I went into the bookstore -La Casa del Libro-, I saw the book right away and while browsing through it I thought: "it's not expensive (15€) and it also looks like easy reading despite its 420 pages". So I made up my mind and I finally bought it.

The novel is about love, lost love, growing up and the difficulty of coming to terms with the past, second chances, feelings, relationships, mistakes, good wine, good sex and music. Great music! The story of Don and Rosie set a high bar but this one is intense, full of emotions and, as the previous ones, it has the ability of keeping you hooked on the argument. You are reading it and you're all the time wanting to know what's going to happen next. I couldn't put the book down!

In the first part of the book we know about Adam Sharp, a middle-aged IT consultant who likes music and playing the piano, and also about Adam's past love story with Agelina Brown, a famous Australian actress, when they were both in their twenties. At the same time, the narration comes to the present to tell us about his current life with Claire, his wife since twenty years ago. So the writer makes us go to the past and combines that with coming back to the present in order that we can be aware of the whole situation in Adam's life.

First 35 pages left me a bit confused. It was like "OMG, am I reading The Best of Adam Sharp or The Fifty Shadows of Adam Sharp?" There is this episode, when we know about how Adam and Angelina met, which we could call the "doing it against the door" episode. It left me thunderstruck but I loved it, I must admit. It was so well described, even with the irony, funny tone and brainy sense of humor I had already tasted in the other novels: you won't believe the amazing and wonderful things that can happen to you against the door before Joe Cocker finishes giving instructions in his "You can leave your hat on". Kind of this. But it was totally unexpected and it was like "From the same author who wrote a book called Data Modeling Essentials and then wrote the tender, delicated and romantic story of Don Tillman?? Really?". That was a great start.

Then it comes the sadness. Angelina and Adam split up. You realize the stupidity of human being has no limits and how it can radically change the direction of your life. He doesn't say the words he is supposed to say in her criteria in the key moment. And the same for him. He doesn't hear from her what he was expecting to hear, exactly with the words he was expecting. And they loved each other, they wanted to go on a relationship for the rest of their lives. But those words that did not come out for whatever reason at that moment: they were shocked, they didn't think about them ... And there are not going to be more moments because from then on, their thoughts will only justify "this is not what she/he wanted", otherwise she/he would have done this or that". So those no-words not said in that unique moment will change the course of their lives forever.

In the second part of the book, Adam and Angelina start getting in touch by email and finally decide to meet again after 20 years without seeing each other. The meeting takes place under some particular circumstances. I'll summarize them in three words: UFF, OMG and WOW. I know this is not giving many hints in here, so I'll just give a piece of advice: read it. You won't regret. Funny that just came to my mind the song No regrets by Edith Piaf, one of the songs in the book. I predict this is going to happen to me more often from now on. Just for mentioning the word regret! A word. A single word. Yeah ... Ready to see how a one-word email, for instance, or a slip of tongue or a cosmic ghost fliping the record over can change a whole life in an instant? Then go for the story!

There is a funny moment in the book for marketing people. And it's when the NPS turns up to score how good performs someone at bed. I've been working for years with the Net Promoter Score and I had never thought of it. It made me laugh quite a bit.

And one last thing. I love the way the author writes. But I also loved feeling like I was watching the movie while reading. This happenned to me in the three novels. And it was great. Moreover, you also feel like you are one more in the scene, there, participating. Well, participating ... in all episodes but the "three laying down on the carpet" one. In that one I prefered to stay in the sofa, looking at the scene from the distance rather than "participating" hahaha. I encourage you to read the book and then you come back and tell me if you felt the same way :)

So now what? This is exactly how I'm feeling after finishing the book yesterday. What am I gonna read now? After these three amazing stories? For those of you who have frantically fallen into Graeme Simsion's universe, good news: 1) A new book released in October 2017 (in Australia, though) titled "Two Steps Forward", written with his partner Anne Buist and 2) He has confirmed he is already working on a Rosie 3 😊


****
****
If you liked the post you might also like reading my personal review for The Rosie Project.

domingo, 23 de abril de 2017

Sant Jordi 2017 en imágenes

Barcelona, centro ciudad. Uno de tantísimos lugares en Cataluña donde cada 23 de Abril se encuentran la rosa y el libro ...

Te espero donde siempre. Vestida del mismo rojo te sorprenderé de mil formas. Trae tus mejores versos, que vengo con ilusión.












jueves, 6 de abril de 2017

Skynet a la vuelta de la esquina

En el año 2018 las máquinas ya han tomado el control en nuestro planeta. Lideradas por una inteligencia artificial llamada Skynet, ponen en marcha un movimiento para eliminar a los humanos definitivamente de la Tierra. Es una resumida pincelada de mi saga preferida de películas de todos los tiempos: Terminator.

Pues eso: just around the corner. Lo que pienso cada vez que leo algo relacionado con la inteligencia artificial.










Todo es muy normal.