jueves, 23 de diciembre de 2010

Al meu germà

El cel, el meu cel,
quin univers de vida!
M'aclapara i em fascina.

Si plou i es vesteix de gris,
escampa ombres de tristesa,
però si es blau i llis,
em relaxa i m'il.lumina,
el cel, em dona vida.

I quan és de nit,
quina meravella!
em deleita amb una sola estrella.

I amunt el tinc,
canviant i compartit,
però el cel, el meu cel,
allà està, sempre està ...
com el meu germà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Estás invitad@ a opinar, comentar y preguntar. Pero por favor, no utilices este espacio para obtener un enlace gratuito a tu sitio web con fines de posicionamiento, no lo publicaré. Gracias por tu comprensión.